Bundisme

Bundisme
	;
Epònim	Unió General de Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia
Dades
Tipus	moviment polític ; ideologia política
Format per	no-sionisme

El Bundisme va ser un moviment socialista jueu secular, la manifestació organitzativa del qual era la Unió General de Treballadors jueus a Lituània, Polònia i Rússia (ídix: אַלגעמײַנער ײדישער אַרבעטער בּונד אין ליטע פוילין און רוסלאַנד), fundada a l'Imperi Rus el 1897.

El Bund Laborista Jueu, com també se'l coneixia, va ser un component important del moviment socialdemòcrata a l'imperi rus fins a la Revolució Russa de 1917; els bundistes es van oposar inicialment a la Revolució d'Octubre, però van acabar donant-hi suport a causa dels pogroms comesos per l'Exèrcit de Voluntaris del moviment blanc anticomunista durant la Guerra Civil Russa. Dividit en línies comunistes i socialdemòcrates durant la Guerra Civil, una facció va donar suport al govern soviètic i finalment va ser absorbida pel Partit Comunista. Des de mitjans de la dècada del 1920, el bundisme fou reprimit a la Unió Soviètica.^[1]

El moviment bundista va continuar existint com a partit polític a la Polònia independent durant el període d'entreguerres, com la Unió General de Treballadors Jueus a Polònia, esdevenint una força política important, si no la principal, dins dels jueus polonesos.

També hi havien milícies defensives vinculades al bund, que van evitar de manera reeixida alguns pogroms.^[2] Els bundistes van ser actius en la lluita antinazi, i molts dels seus membres van ser assassinats durant l'Holocaust.

Després de la guerra, es va fundar a Nova York l'International Jewish Labor Bund, més pròpiament el "World Coordinating Council of Jewish Labor Bund", amb grups afiliats a Argentina, Austràlia, Canadà, França, Israel, Mèxic, Regne Unit, els Estats Units i altres països.

Tot i que el moviment continua després de la guerra i al segle xxi s'hi produeix una revifalla,^[3]^[4]^[5] segons el Dr. David Kranzler, tant el bundisme com altres experiències semblants (per exemple, el moviment juvenil de Gordònia) no tingueren massa èxit a l'hora d'aconseguir els seus objectius a Europa,^[6] encara que eren populars entre les comunitats jueves de l'època.

↑ Sloin, Andrew. The Jewish Revolution in Belorussia: Economy, Race, and Bolshevik Power (en anglès). Indiana University Press, 2017-02-13, p. 149. ISBN 978-0-253-02463-3.
↑ Wróbel, Piotr. «From Conflict to Cooperation: the Bund and the Polish Socialist Party, 1897–1939». A: J. Jacobs. Jewish politics in eastern Europe : the Bund at 100. Hampshire, U.K.: Palgrave, 2001, p. 155-172. ISBN 978-1-4039-1388-3.
↑ «My Bundism is not just a memory | Jewish Socialists' Group» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2022].
↑ «‘Neo-Bundism Today Is a Revival of the Idea of a Non-nationalist Diaspora Jewish Identity’» (en anglès). Haaretz.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BUNDISM'S INFLUENCE TODAY
↑ Kranzler, Dr. David. Secular Jewish Ideologies. Feldheim Publishers. ISBN 978-1-59826-962-8.

[1] Sloin, Andrew. The Jewish Revolution in Belorussia: Economy, Race, and Bolshevik Power (en anglès). Indiana University Press, 2017-02-13, p. 149. ISBN 978-0-253-02463-3.

[2] Wróbel, Piotr. «From Conflict to Cooperation: the Bund and the Polish Socialist Party, 1897–1939». A: J. Jacobs. Jewish politics in eastern Europe : the Bund at 100. Hampshire, U.K.: Palgrave, 2001, p. 155-172. ISBN 978-1-4039-1388-3.

[3] «My Bundism is not just a memory | Jewish Socialists' Group» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2022].

[4] «‘Neo-Bundism Today Is a Revival of the Idea of a Non-nationalist Diaspora Jewish Identity’» (en anglès). Haaretz.

[BUNDISM'S_INFLUENCE_TODAY-5] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BUNDISM'S INFLUENCE TODAY

[:0-6] Kranzler, Dr. David. Secular Jewish Ideologies. Feldheim Publishers. ISBN 978-1-59826-962-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]